0.6.1 Propietats d'escalament de la ruptura

L'any 2002, Lubensky i Nelson varen publicar un extens treball teòric sobre la ruptura de molècules d'ADN a força controlada [29]. En aquell article es feia una predicció del nombre de parells de bases que s'obrien a mesura que la força s'acostava al valor de la força de coexistència ($ \sim15$ pN). Es tracta d'una relació en forma de llei de potències que està íntimament relacionada amb els fenòmens que no presenten una escala característica. En el cas concret que ens ocupa, aquesta relació indica que la ruptura de l'ADN no té una escala característica, ja el mecanisme d'obertura de la molècula no depèn de la seva llargada. És a dir, totes les seqüències, tinguin la llargada que tinguin, s'obren de la mateixa manera a mesura que ens acostem a la força de coexistència. A partir dels nostres experiments, es pot comprovar la validesa d'aquesta predicció (vegeu la Fig. 22). L'ajust és acurat i mostra que la predicció de Lubensky i Nelson és satisfactòria. En qualsevol cas, caldria comprovar els resultats per a la molècula de 6.8 kpb.

Figura 22: Propietats d'escalament a la transició de ruptura. La corba vermella mostra les dades experimentals obtingudes de la ruptura d'una cadena de 2.2 kpb a un ritme de càrrega de 0.05 pN/s. La corba blava és l'ajust de les dades a la funció predita per Lubensky i Nelson: $ m=A/(f_c-f)^2$, on $ m$ ($ 0<m<1$) és la proporció de bases obertes de la molècula, $ A$ és un paràmetre d'ajust i $ f_c\simeq 19$ pN és la força crítica. El panell inserit mostra les mateixes dades en escala logarítmica.
\includegraphics[width=\textwidth]{resumfigs/chapter1/SMtechniques.eps}

JM Huguet 2014-02-12