0.4 Intermediaris metastables en la ruptura mecànica de l'ADN    

El procés de ruptura de l'ADN s'engloba dins la categoria de fenòmens de fractura, com per exemple els terratrèmols, la magnetització de dominis ferromagnètics o l'esquinç d'un full de paper. Aquests fenòmens presenten la característica dent de serra quan es trenquen, pròpia d'un procés d'acumulació d'energia elàstica que s'allibera sobtadament durant la ruptura. En l'ADN, cada dent de serra representa la ruptura d'un grup de parells de bases que són de diverses grandàries. Aquests trencaments s'anomenen regions cooperatives de ruptura (RCR). Després d'un trencament, la molècula es troba relaxada fins que es torna a augmentar de nou la força. Així, la ruptura de l'ADN amb pinces òptiques es pot entendre com una successió d'estats intermediaris que cada vegada tenen més parells de bases obertes, fins que la molècula té les dues cadenes completament separades.



Subsections

JM Huguet 2014-02-12