0.3.2 Ruptura mecànica de l'ADN

Per tal d'accedir a la informació genètica emmagatzemada a l'ADN, la cèl·lula ha de separar les dues cadenes d'ADN, exposar la seqüència de bases i interaccionar amb elles per tal de llegir-les. El procés de separació de les dues cadenes implica una ruptura mecànica de les bases. Efectivament, les bases estan enllaçades per ponts d'hidrogen i cal aplicar força per trencar aquests enllaços. El procés de ruptura és reversible, de manera que si s'han separat les dues cadenes d'una molècula d'ADN es poden tornar a unir i formar de nou la doble hèlix. La cèl·lula disposa de diverses proteïnes (helicassa, ADN-polimerassa) encarregades d'obrir la doble cadena. Per tant, la separació de les dues cadenes d'ADN és un procés molt habitual dins de la cèl·lula.

La ruptura mecànica de l'ADN s'ha pogut aconseguir in vitro mitjançant diverses tècniques experimentals, com ara les microagulles [21], el microscopi de força atòmica [22], les pinces magnètiques [23] i les pinces òptiques [24,25]. En aquestes tècniques s'aplica força al extrems de la cadena de l'ADN per tal de separa-les.

Els experiments de ruptura mecànica d'ADN exposats en aquesta tesi s'han realitzat mitjançant pinces òptiques. Per tal de dur a terme els experiments, s'han sintetitzat dues molècules de llargades diferents, una de 2252 parells de bases (pb) i una de 6828 pb. Les molècules tenen dues manetes als seus extrems que permeten ancorar-les a les microesferes amb què s'aplica força. Una microesfera està situada a la trampa òptica i l'altra es troba fixada a la micropipeta per succió d'aire (vegeu la Fig. 8).

Figura 8: (a) Muntatge experimental per a produir la ruptura d'una molècula d'ADN. El dibuix no és a escala. (b) Aspecte que mostra l'experiment vist amb el monitor de TV.
\includegraphics[width=\textwidth]{resumfigs/chapter1/SMtechniques.eps}



Subsections
JM Huguet 2014-02-12