Agraïments

Aquesta tesi que teniu entre les mans és el resultat de 6 anys d'esforç. Al moment d'iniciar aquest viatge no era conscient de la dedicació que em suposaria dur a terme un repte com aquest. Certament he d'admetre que hi ha hagut moments de dubtes i dificultats. Però veient en conjunt tot el que he pogut aprendre i viure en aquest temps em sento satisfet d'haver recorregut aquest camí. Tot plegat no hauria estat possible sense el suport i l'afecte de tota aquella gent que m'ha rodejat aquests darrers anys. En aquests moments sento una profunda i sincera gratitud envers tots ells i no puc deixar escapar l'ocasió de dedicar-los unes paraules.

En primer lloc vull agrair la confiança i el suport del meu director de tesi, el Fèlix Ritort. Ell ha estat un mestre de qui he après moltes lliçons, tant a nivell científic com personal. Li agraeixo especialment que m'hagi mostrat una manera de treballar basada en l'esforç, la tenacitat i la perseverança en l'assoliment dels objectius. El seu compromís amb la feina ben feta sempre serà un exemple per a mi. La seva actitud positiva i constructiva davant les dificultats i la seva imaginació per pensar nous reptes científics són dues qualitats que valoro notablement. Finalment, vull agrair-li que confiés en mi per ajudar-lo a muntar el seu laboratori. L'oportunitat que em va donar em va permetre viatjar als Estats Units i viure una experiència inoblidable.

La Maria va ser la meva companya de despatx els primers anys de tesi. Amb ella vaig compartir molts bons moments i vull agrair-li els ànims i els consells que em va donar per a afrontar tota aquesta etapa. La providència ha permès que també hàgim pogut compartir aquest últim any. Sens dubte, la seva amistat ha estat un regal. L'Ivan va aparèixer ben aviat. Un home encuriosit per la ciència que sempre m'ha complagut. Escoltador com és, he gaudit de molt bones converses amb ell. La Sara va venir poc després. Una dona plena de vitalitat amb un cor enorme que es fa estimar. Per a mi ha estat un puntal dins del laboratori. La seva comprensió m'ha donat forces en els moments de defalliment. La Núria em va mostrar que la paciència i la serenor són valors importantíssims per a fer la feina ben feta. La seva meticulositat i constància han estat un referent per a mi. Sento una immensa gratitud per la Sara i la Núria. Amb elles dues vam començar a fer els primers passos al laboratori. Plegats vam haver de superar moments de dificultat i conjurar-nos per a seguir lluitant per l'objectiu que el Fèlix ens havia encomanat: el muntatge del laboratori. La Kumiko va fer una estada memorable al laboratori. Des de llavors, les seves anades i vingudes del Japó a intervals més o menys regulars m'han permès intercanviar vivències i, sobretot, riure molt. Més tard va aparèixer l'Alessandro, un home optimista i interessat per tot allò que afecta al ser humà. Un humanista de vasta cultura de qui cada dia s'aprèn alguna cosa i la presència del qual acoloreix la rutina. La Carol es va unir al grup poc després, somrient i amistosa. I tot seguit va arribar el Joan, que ha estat el meu company de despatx des de llavors. El Joan ha estat un molt bon col·lega, atent i comprensiu, i amb una capacitat de treball i d'aprenentatge dignes d'admiració. Amb ell he acabat establint una molt bona amistat. L'Anna es va incorporar just després i el seu caràcter jovial i desinhibit van fer augmentar l'estat d'ànim del laboratori. Ella és una física brillant, a qui vaig tenir ocasió de donar classe... dos dies. A continuació, el Cristiano va unir-se al laboratori. La seva irrupció va suposar un revulsiu per a mi. La seva actitud optimista i constructiva davant la ciència em va renovar la il·lusió per a seguir treballant. Li estic enormement agraït per l'ajuda que em va brindar. El Marco, un noi trempat amb un gran esperit crític, rebel i compromès, va incorporar-se posteriorment. El Javi va ser aire fresc per al laboratori, un tècnic ràpid, pragmàtic i capaç. I també un company amb un gran sentit de l'humor. El Lorenzo va venir més tard. Un home treballador, independent i eficient, amb les idees clares i els recursos per a dur-les a terme. Finalment, també vull agrair al Mario (gran coneixedor de la Barcelona nocturna), al Robert (enginyer robust), al Bing Feng (treballador incansable), a la Blanca (pencaire entusiasta), a la Sandra (sensible melòmana) i a l'Eckhard (joveníssima promesa de la ciència) el temps que hem compartit plegats al laboratori.

En la meva estada a Berkeley vaig tenir l'oportunitat de treballar al costat del Steve Smith. Amb ell vaig viure el període de la meva vida en què més coses vaig aprendre. La seva generositat i paciència em van permetre assolir tota una sèrie de coneixements que altrament hauria tardat anys a adquirir. La seva forma d'afrontar els reptes experimentals m'han inspirant al llarg de la realització de la tesi. També vaig compartir molt de temps amb el Shane Saxon, que em va introduir en les catacumbes de la informàtica i l'electrònica. Amb ell vaig acabar establint una relació de mestre-alumne força excèntrica, però molt cordial. A Berkeley vaig conèixer al Ricardo i al Borja, que van ser un referent per a mi i em van aconsellar en tot moment. Finalment, vull agrair l'hospitalitat i la generositat del Carlos Bustamante, per acceptar de bon grat la meva estada al seu laboratori.

D'entre els professors que m'han guiat aquests anys, m'agradaria destacar la influència del Jordi Ortín. Ell em va iniciar en la recerca i em va encoratjar a seguir per aquesta via. En els cursos de doctorat, vaig poder gaudir de les interessants reflexions del Jorge Wagensberg sobre biofísica. I també voldria mencionar els meus tutors dels treballs del DEA, l'Ignasi Pagonabarraga i l'Eduard Vives. Amb ells vaig aprendre altres maneres de fer ciència que m'han enriquit científicament i personal.

Dins mateix de la facultat, he passat molt bones estones rodejat dels companys de doctorat: el Javi, el Ramon, el Xavi, la Mireia, el Miquel, la Neus, el Rodrigo, el Marc, el Fèlix, l'Isaac, el Xavifu i la Marta. Amb l'Albert i el Xavi he compartit bons dinars i intercanvis d'impressions els dijous. I també vull recordar-me de la Marta Dies i el Jordi Martínez, per tots els bons moments dins i fora del departament. A tots ells, gràcies per ser-hi.

Més enllà de l'àmbit purament acadèmic, vull agrair el suport que he rebut dels meus pares. Els seus ànims en els moments difícils m'han ajudat a no prendre decisions precipitades i renovar les forces per a seguir endavant. També vull agrair-li a la Gemma, la meva germana, els moments d'intercanvi d'impressions sobre la feina que estàvem fent. El fet de saber que compartíem situacions i recels similars davant els reptes que se'ns presentaven ha tingut un efecte balsàmic per a mi. Vull tenir un record molt especial per als meus quatre padrins. Crec que estarien contents de saber que la seva lluita no va ser en va. Les oportunitats que hem tingut la nostra generació són fruit del seu esforç. Al meus tiets, cosins i parents vull agrair-los l'interès que han demostrat per l'evolució de la tesi i que, insistentment, hagin preguntat quan tenia previst finalitzar-la. Gràcies al Gerard per ajudar-me en el disseny de la portada. I també vull agrair a aquells amics de la colla de Sant Martí la seva curiositat per entendre a què m'estava dedicant. Ha estat un plaer respondre a la pregunta de: ``I això que fas per a què serveix?''.

Finalment vull agrair a la Montserrat el seu suport incondicional i la seva immensa paciència. Ella és la persona que he tingut al meu costat tot aquest temps i que veritablement coneix l'esforç ingent que he hagut de fer. Aquesta tesi també ha suposat un esforç per a ella, que ha hagut de suportar el meu compromís amb el laboratori i els excessos de feina que ha comportat. La Montserrat ha viscut com a propis els meus desencisos. Compartir-los amb ella m'ha donat la fortalesa per a seguir endavant. M'ha aconsellat encertadament i m'ha ensenyat com afrontar les situacions difícils amb coratge, fermesa i decisió. La seva plena confiança en mi m'ha proporcionat la seguretat necessària per a persistir. I també ha viscut com a pròpies les meves alegries, demostrant-me que ha sigut al meu costat en tot moment. Per tot això i pel que ha de venir, moltes gràcies Montserrat.

Sant Martí de Maldà, 25 d'octubre de 2010

JM Huguet 2014-02-12